NO A LA FRED

 

Diumenge passat vaig participar a la travessia No a la fred, a Sant Feliu de Guíxols. Va fer un dia radiant de sol, amb una temperatura prou agradable a fora de l’aigua, perquè a dins, si no fos pel neoprè, no sé jo...

Tot i així molts valents ho van fer sense, es una cosa que m’agradaria provar i sé que tard o d’hora ho faré, però de moment amb neoprè molt millor.

Es tractava d’anar fins al segon freu i tornar, també si es volia, es podia girar al primer, 2700m o 1500m, o el que vaig fer jo: que va ser girar a un entremig, i me’n van sortir 2300.

La veritat es que aquest hivern no he nedat cap dia al mar, llevat d’una altre travessia a Port de la Selva, a principis d’any, però que només van ser 1000m, amb un dia de fred i boira, això si.

I com tot en aquesta vida s’hi ha d’agafar el costum, s’ha d’entrenar i exercitar, si no, passa el que passa. A mig recorregut vaig agafar fred, i tot i anar amb neoprè, vaig començar a tremolar. La natació la porto prou bé, hi vaig gairebé cada dia, i la distància fins a 5000m la tinc bastant controlada, però el fred no.

Recordo l’any passat per aquesta època que em va agafar fort i vaig anar a nedar al mar moltes vegades, molts dies sol, i un dia a Tossa vaig sortir de l’aigua molt just, tremolant i sense poder moure les mans, em vaig espantar una mica, perquè això ve sense avisar i glugluglu...

Total, que cap a Sant Feliu hi falta gent, una bona matinal esportiva i nedant tranquil·lament i sense gaire trencadissa, una mica de fred i prou.