I per acabar la temporada, vinga li, una
cronoescalada, això és un no parar, de fet, la meva temporada va començar quan
vaig començar a córrer fa un pilot d’anys i s’acabarà quan deixi de córrer o en
mori, que espero sigui el mateix dia...
A Sant Pere de Torelló hi tenen una cursa super
ben parida el dia de Sant Esteve, una cursa amb un ambientassu brutal que puja
fins a Bellmunt.
Es la meva cinquena participació i també la més
lenta, però no passa res, passen els anys i cada vegada costa més, però amb
ser-hi estic més que content i satisfet.
He sortit més aviat a reservar i quan m’he n’he
adonat, m’estava adormint, llavors he cardat una apretada que m’he passat una
mica i he posat la màquina amb l’agulla a la zona vermella, amb el cor a mil i
suant com una truja. No passa res, recupero pulsacions i altre vegada peu a
baix per arribar a dalt totalment buit, saltant-me cargols i molles per tot
arreu i deixant una fumera negre al meu darrere.
Va! 38’06 de foc per les cames i els pulmons!
Gas a la burra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada