temes

10 de des. 2022

TRAIL ARDENYA

 


I avui, una altre marató, i ja en van...buf, no ho sé, moltes...La d’avui m’ha costat una mica més, la he lluitat fins al darrer quilòmetre tot i que he sortit molt fluix i sense saber si podria córrer. Aquesta nit m’ha passat una cosa molt estranya: l’adductor se’m ha contracturat mentre dormia i m’he despertat de cop amb molt de mal. Quan m’he llevat em cardava un mal de mil dimonis i el més sensat hagués sigut no sortir, però hi ha un refrany que diu; no deixis per demà la marató que puguis fer avui, je je, així que gas i sense por. De fet, l’altre dia vaig córrer el cros de Granollers més un rodatge i ja em va fer un amago, però no li vaig donar importància i aquesta nit, sembla ha petat.

Molts amics i cares conegudes a Santa Cristina d’Aro. Aquesta cursa ja la vaig fer l’any 2014, quan era marató i mitja, 63km, i ja sé on m’he ficat: terreny difícil i cursa molt ratonera, però per fer volum ja m’està bé.

La veritat es que només de sortir ja em feia mal però era un mal tolerable i així he anat tot el matí. A estones me’n feia bastant i a estones em passava una mica. A mitja cursa he pensat que si havia aguantat 21km n’aguantaria 21 més (raonament totalment estúpid, ja ho sé) perquè aquestes coses solen anar a més i no a menys, però mira tú, els corredors som així...

Cap al km 35 anava bastant cardat però no m’he acollonit encara, he seguit ranquejant a les baixades, pujant amb ganes, perquè a les pujades es quan més bé anava i als plans on li podia fotre fava corria bastant coix. Bueno, si de normal ja corro raro, imagineu amb l’adductor com una pedra...

Però res, jo li vaig foten, corriols i mes corriols, pujadetes, baixadetes, trams molt tècnics plens de gran roques, sorra...de tot tenen aquests malparits de l’Ardenya, però una cursa molt ben marcada, tot s’ha de dir, i passant per llocs molt emboscants i molt xulos. Llàstima que el dia no ha acompanyat gaire, però podria ser pitjor, almenys no fa fred, ni plou, ni fa vent...

I a quatre quilòmetres de l’arribada, quan ja anava assaborint una plàcida arribada, m’apareix un veteranu pel darrere amb ganes de guerra, ara em fotaràs l’atxassu tio? i jo que apreto, i ell més, i jo més, i em passa, collons com hi va! no no no, això no ho pots deixar així David. Li foto gas i fem els darrers kilòmetres ara tu, ara jo, i arribem a l’esprint uns 10 metres jo per davant.

I res, primer màster 50 i el 29è de la general. No estamos tan mal...

Gràcies Ardenya, teniu una cursa collonuda!

Ara si, a descansar, i a veure el putu adductor com recupera. Pròxima parada: 12h pista de can Dragó...ai mare...






.

Arxiu del blog