temes

20 de març 2023

ULTRA CLEAN MARATHON

 


La intenció era fer la marató de Barcelona, però com que aquest dia treballava, vaig pensar que faria una marató d’entrenament el dia abans. Però va sortir la oportunitat de participar en aquesta altra cursa, en un altre format i modalitat, tot desconegut per a mi. Es tracta de recollir tots els residus que ens anem trobant al llarg del recorregut, dividit en sis trams i per equips. A més de netejar, intentar conscienciar i col·laborar en un mon mes net i millor.Haig de reconèixer que la primera vegada que vaig sentir a parlar d'això, vaig pensar: vaja xorrada, però mira, aquí estic...

El nostre equip es de només tres, la Roser, en Mateu i jo, cap problema, com menys serem més riurem...

Sortida a quarts de vuit del matí, ens donen una bossa per a cada un per posar la brossa i un guant, i vinga, 60 km per davant. La gent surt bastant ràpida i en arribar al tram al costat del riu tothom recull el que li sembla, però no es que hi hagi gaire porqueria, la veritat. Estic una mica descol·locat, no sé si córrer o parar a recollir papers, fer les dues coses no ho acabo de veure clar. Però mica en mica hi anem trobant el truquillu i la diversió, i la bossa es va omplint.

Arribem al primer tram tercers per equips, els primer els de Salomon, després els de merrel i nosaltres, suunto Klasmark. Vulguis que no, això es una cursa, i la competitiva hi és, tot i que jo avui me l’he deixada a casa.

De Manlleu enfilem cap a Roda, pel costat del riu sempre, anem xerrant distesament, recollint alguna llauna aquí i un plasticot allà...es tracta d’això, res més, de gaudir del córrer i a més intentar deixar els llocs per a on passem una mica més nets. Passem pel pantà, per Vilanova de Sau, anem fem trams, sense gaires estrebades i gaudint. Un membre de l’equip movent el cotxe en algun tram, i sempre en tercera posició, no és que m’importi gaire això, però bueno.

Porto aquestes ultimes setmanes fem bastant volum i em trobo una mica cansat, però poc a poc les sensacions van millorant i cap al final em sento molt millor que quan he començat, ja ho tenim els ultrerus això...jeje.

Doncs res, final d’etapa a ritmillu, intentant pescar alguna llauna però la veritat es que està tot bastant net, i arribada una altre vegada a Vic en quarta posició. Molt content de l’experiència i sobretot de la companyia, moltes gràcies Mateu i Roser, sou collonuts!, i gràcies també a Suunto-Klassmark.

Al final em van sortir 49km, molt ben aprofitats i sobretot molt ben compartits, i a més vam quedar tercers perquè els de davant els van penalitzar per arribar amb la bossa buida...jajaja

 









 

Arxiu del blog