PUJADA A SANT ISIDRET

 

I avui tocava la pujada a Sant Isidret, una cursa de poble, 21km i 600+.Vinga va, surto de treballar i vaig cap a Olost, m’inscric, que encara no ho estava, i me’n vaig a escalfar. Quedo meravellat del que aguanten aquestes meves pobres potes, fa tan sols una setmana que vaig córrer més de 100 km, el dimarts ja vaig entrenar bastant normal i el dijous ja vaig doblar, matí i tarda i ara em trobo estupendament.

Sortida a tot drap des de la plaça de l’església, som poquets, em sento de puta mare, corro amb ganes i disfrutant. Al km 4 em giro una mica el turmell, però res, xapa i pintura. Vinga, amunt i avall, sense grans pujades ni grans baixades, i tot molt corrible, la majoria corriol desbrossat pel mig del bosc però també alguna pista ample.

Passo els avituallaments i no paro en cap, el turmell em molesta una mica però em deixa córrer. A partir del km 15 començo a passar algun corredor fins que el turmell em torna a visar, ieeeep! poc a poc que es tracta d’arribar sencer!

I això he fet, arribar sencer i super content, una cursa més, un entrenament més i una volta de cargol més que aquest any es presenta amb grans reptes... Gràcies amics d’Olost! Pròxima parada: marató de Barcelona “virtual”...jajaja, va, gas!