Aquest és el cap de setmana d’una de les
millors curses del món, i no, no parlo de l’Ultrapirineu, cursa al igual que l’UTMB,
totalment sobrevalorada. I la veritat, no ho entenc, a mi els punts ITRA i les Stones-merdes
aquestes em són totalment indiferents, però que hi farem, les coses són així...
Parlo de l’Spartathlon, origen de la marató i
mare de totes les curses. Una cursa que va significar per a mí, un abans i un després
i que espero poder repetir algun any per tercera vegada. Allà hi corren molts
amics, hi dic corren perquè allà és el que s’ha de fer, córrer de veritat,
hores i hores i caminar poquet. Els hi desitjo molta sort a tots, Leònides us
espera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada