Diumenge passat vaig córrer la mitja marató de
Barcelona, aquesta cursa ja la vaig fer el 2009 i el 2015, aquest any amb 36
mil corredors, una barbaritat, massa gent pel meu gust. Problemes per córrer,
per moure’t abans i després de la cursa i problemes per tot. Un bany de masses
en tota regla.
Esportivament va anar regulín, però més o menys va sortir el que venia a buscar. Vaig
sortir una mica més alegre que a Granollers però de seguida una “quasi-lesió”
que arrossego de fa tres setmanes no em va deixar obrir gas, de fet, venia
d’una aturada de quinze dies i tot just acabava de reiniciar els entrenaments.
Una inflamació al tendó del tibial posterior que em va fent la guitza.
Però vaig anar marcant bons ritmes a cada
quilòmetre, llevat dels avituallaments, on havia de parar per poder beure.
Aquesta moda de no donar ampolles es una merda, et donen un got amb dos dits
d’aigua i jo m’ho foto tot per sobre, no sé beure així, la veritat, però vaja,
és el que hi ha.
La zona del tendó em va anar molestant però va
aguantar, i els últims tres quilòmetres se’m van fer llargs de collons
intentant mantenir el ritme, però mes o menys ho vaig fer.
Al final 1:28’46, a 4’08m/km que ja està bé.
Aquesta setmana segueixo amb molèsties, em fa
mal, la veritat, a més, de córrer malament, se'm va carregar la zona del maluc.
Res,
misèries de runner...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada