CBXR

Buenu buenu buenu, ja falta menys per la Costa Brava Extrem running, quatre dies.
Ahir vaig fer l’últim entrenament, 19 km amb 1h i tres quarts, crec que estic prou preparat per encarar aquest repte, o això em sembla. No he fet mai cap cursa per etapes i no sé com em trobaré. Si que he fet moltes vegades 20, 30, 40, 60 i 80 km corrent, però encadenar 3 dies seguits...., no sé, ja veurem. El que si sé, és com et queden les cames després de córrer 50km...
La cursa consta de tres etapes: una primera de 28km on suposo, s’haurà de dosificar molt l’esforç , sinó pot fer molt mal per encarar la segona: 50km que farem tranquil•lament per encarar l’última etapa de 30km on, si el cos aguanta ,apretarem una mica. Deunidó la matxacada....
Per això no em vaig inscriure a la xtrem, 200km em semblen una barbaritat, i no dic que algun dia els faci, però ara mateix no em ve de gust, m’estimo més anar pujant el llistó mica en mica per tres raons:

1-Per respecte a mi mateix ;(els objectius s’han d’anar fixant amb la realitat i no voler sobrepassar els propis límits, al menys de moment, tot i que els límits ens els posem nosaltres mateixos)

2- Per respecte a l’organització; (no es pot anar a una cursa d’aquestes característiques de qualsevol manera, hi ha d’haver,penso, una bona preparació). No es pot anar a fer una marató sense abans haver fet almenys, unes quantes mitges. O sí. Llavors el fracàs pot ser estrepitós. O no. En qualsevol cas sempre hi ha d’haver una primera vegada per a totes les coses, però pas a pas.

3-Per respecte als altres corredors. Tot i que cadascú competeix amb un mateix, jo sé que els altres s’han entrenat, estan preparats i donaran el millor de si mateixos. El mateix haig de fer jo.

Total, que tot això que acabo d’escriure no sé si m’ho acabo de creure, però això si: tot i els dubtes i les incerteses que encara tinc,ho faré tant bé com pugui i espero ser finisher (òstia, quina ràbia em fa aquesta paraula...)

Toquem fusta.