temes

26 d’abr. 2010

COSTA BRAVA EXTREM RUNNING (CHALLENGE)

Acabo d’arribar de Port Bou i escric en calent, encara tinc molt recent tot el que a passat a la CBXR amb aquests tres dies i tot i que hagués pogut acabar millor estic molt content.
Va anar així:

Primera etapa ,”buscant les cintes vermelles”.
Blanes –Tossa, 25km.3h 35m

Sortim a les tres de la tarda amb un lleuger plugim i molta xafogor, amb en Mia havíem decidit de no apretar gaire al principi i anar reservant.... ja ja! ,res de res.

La penya va molt forta i nosaltres a darrera, ja al principi, a dins el jardí botànic de Blanes ens mostra com seria la cursa: continus puja-baixa, escales i el recorregut molt mal marcat o potser “poc” marcat i ens anem perdent contínuament. Es van fent grups de corredors que ara van a davant i ara van a darrera perquè tothom es perd. Anar buscant el camí es converteix amb una obsessió i tothom va molt atent, però a la que et passes el trencant, ja l’has parit. En una d’aquestes perdudes estem més de deu minuts donant voltes fins que tornem a enllaçar el camí, ens han passat moltíssim corredors i agafo un cabreig que em fa posar-me a córrer a tota hòstia.
Adelanto corredors com un boig. Hi ha una corredora que l’hem passat tres vegades! I cada vegada que la torno a veure penso: no pot ser! I vinga gas!
Amb les presses m’oblido de beure als avituallaments, de fet, no els he ni vist els avituallament i he passat de llarg en tots tres pensant-me que amb els bidons que porto ja faria però fa molta calor i tinc molta set. Em comencen a entrar rampes a les cames i ja vaig fos, sort que ja arribem a Tossa.
Arribo totalment vuit i deshidratat i ben emprenyat, així no es pot ser competitiu !, tot el que guanyes ho perds en un moment, però bé. Quedo el 22 a la general i amb la sensació de que hagués pogut quedar molt millor.

Ens em fotut una cursa ràpida i una bona tralla, demà ho pagarem.... o no.



Segona etapa “el subidón”
Sant Feliu de Guíxols-Pals,50km.5h 11m

Després d’un bon esmorzar ens porten amb autobús fins a sant Feliu, la sortida es a dos quarts de deu i hi ha un molt bon ambient entre corredors dons tots ens anem coneixen una miqueta.
Com sempre, surten forts i jo també. De seguida es fan dos grups: el capdavanter amb cinc o sis persones i un segon grup de cinc o sis entre els quals hi sóc jo. Malgrat l’astracanada d’ahir i d’haver dormit poc em sento prou bé i anem a bon ritme, sempre a darrera el primer grup i a poca distància.
Ens tornem a perdre. Quant retrobem el camí em deixat de veure el grup capdavanter i passem per la població de Palamós on la gent ens anima. La sortida del poble es molt perdedora però anem tres corredors molt concentrats i ens posem novament al camí de ronda. Al cap d’una bona estona veiem que s’acosta un grup de corredors pel darrera i quina sorpresa al veure que són els que anaven a davant que també s’han perdut.
Perfecte! Ara anem tots capdavanters, jo em sento prou bé i començo a apretar. No m’ho puc creure!: jo , un palangana com jo,liderant una cursa de50km!. No pot ser!.Però vaja queda encara molta cursa i ja veurem que passa.
La qüestió es que un altre corredor i jo ens despenjem del grup i anem cara amunt molt forts (je je,això si que es lo meu), però collons! Tornem a perdre les cintes de merda que ja n’estic fart de perdre’m... i efectivament: al cap de molta estona torno a veure els corredors que tenia al darrera mooooolt lluny a davant meu. He agafat una emprenyada que m’han sortit forces de no sé de on i mica en mica els he agafat, he fet tot el passeig marítim de calonge i platja d’aro que mira que es llarg el cabron tant ràpid com he pogut.



Seguim corrent serpentejant pel camí de ronda, pujant i baixant escales i travessant platges per la sorra. A la platja nudista del castell la gent ens mirava com dient: on van aquests matats?a sigut una situació molt divertida.

Total, que tot això que explico no sé si a passat abans o després, vull dir que no ho explico cronològicament, més o menys si. Jo no tinc memòria i els fets se’m solapen però la qüestió es que arribem a Tamariu al últim avituallament uns deu o dotze corredors pràcticament junts, queden 14km i surto ràpid i de seguida s’agafa el Sergio Fernández, un corredor extraordinari, que sap córrer, amb cap, i un referent dins el món del ultrafons. La carretera puja molt dreta fins a un far i no parem de córrer, veiem els corredors de darrera cada vegada mes lluny,molts ja han petat.
No pot ser! En David,al capdavant d’una cursa per etapes de 100km amb el gran Sergio Fernández!, amb 198 corredors mes al nostre darrera, increïble!.
Però em sento bé i anem corrent a bon ritme, parlant, mentre deixem enrere tots els corredors en direcció a Pals.

Entrem a Pals junts i em tremolen les cames de l’esforç i l’emoció però estic bastant sencer, sóc un monstre!

Gaudeix David que això costarà molt de repetir!...



Tercera etapa, “mi amigo el ibuprofeno” o la “decepció”
Cadaqués-Port Bou, 28km, 3h 24m.

Quan em llevo em sento les cames com dos troncs , després de quatre estiraments i un altre bon esmorzar ens porten fins a Cadaqués i sortim també a dos quarts de deu.
Tinc molta pressió a sobre, vaig quart a la general a deu minuts del tercer i jo no estic acostumat a gestionar tot això. Em sento desbordat, sé que ho puc fer bé però jo mateix em faig un embolic mental. Ahir a la nit em sentia com un nen a la nit de Reis i ara em sento com en una primera cita, massa nerviós i amb por de cagar-la.





Els corredors surten molt forts per un camí que puja molt dret i jo vaig malament, les pulsacions se’m disparen i intento seguir el grup de davant, ho aconsegueixo però vaig al límit i així no es pot anar. No sé que em passa, vaig mort, mica en mica però, em vaig recuperant.
Un corredor es comença a despenjar i se’ns escapa, primera cagada: l’intento seguir i quedo rebentat. Però que fas David? deixa’l estar, queden 25km.

No vaig centrat, no vaig bé i com sempre, de cop!: raaaaacccccca!!!!!!!!! Em faig el 348è esquinç al turmell. Els corredors venen tots cap a mi per ajudar-me i jo crido més de ràbia que de mal.
A partir d’aquí ha sigut un suplici, he fet 22km amb un bon mal al turmell amb en Xavi de Diedre que m’ha acompanyat gairebé tota l’estona i maleint com sempre la meva sort.
He arribat molt tocat el 15è o el 20è al cap de tres hores i mitja llargues amb una pilota al turmell , tres ungles de menys, i una sensació de pèrdua considerable, quant m’he retrobat amb tots els altres corredors a sigut un moment molt emotiu, gràcies nois!.

                                                                                                 Els guanyadors.
Conclusions: una experiència humana molt maca, durant tres dies em estat un grup de gent fent el que ens agrada i compartint vivències en un indret tan màgic com la costa Brava, m’ha agradat.

Esportivament parlant em sento una mica decebut però, que collons! ho he fet de puta mare!

He quedat el 8è de la classificació general

Ara toca llepar-se les ferides, fisio,gel exercicis de propiecepció i bla bla bla....

En Mia s'ha cascat 180km i ha quedat tercer, però això que us ho expliqui ell...
felicitats nanu!





17 comentaris:

Raül ha dit...

Extraordinari relat David!
Com devies gaudir anat a davant. Quina canya! Això del turmell pot passar quan es va al límit...
Molt bona cursa i enhorabona al Mia també.
Quins cracks collons!

RAÜL ha dit...

Extraordinari relat David!
Com devies gaudir anat a davant. Quina canya! Això del turmell pot passar quan es va al límit...
Molt bona cursa i enhorabona al Mia també.
Quins cracks collons!

david ha dit...

Gràcies Raül,la veritat es que ho vàrem donar tot...
llàstima que m'he fet mal si no encara m'atreviria amb l'IRONKOALA.
Si vols et puc deixar la bici del meu fill que ja s'ha fet gran i li a quedat petita, i pots deixar les rodetes posades... jua jua!!
res home, una abraçada company!
em de seguir fent bestieses!!!

Mariona ha dit...

Enhorabona campions!!!!

He estat llegint algunes cròniques més i em feu envejota jeje

ENRIC ROTA MUNDÓ ha dit...

quins dos cullons que tens David, el turmell ja es recuperarà però Déu ni do quin mal et deu fer. Felicitats monstre!!!!

david ha dit...

Gràcies Mariona, enveja de la sana eh!...

Gràcies Enric,
Ara vinc del fisio i m'ha dit que potser tinc una fisura al peroné, ja veurem...

Pere ha dit...

Felicitats David, ets un puto crak, inpressionant cursa. Palangana amb aigua calenta i sal

david ha dit...

Gràcies Pere,
vaig començar a córrer xino-xano i ja ho veus...
ara he pujat de categoria ja no sóc "palangana", sóc "gibrell".

Unknown ha dit...

Ep!!
Jo vaig acabar la segona etapa amb el turmell com tu, però mentalment estic molt fort i un puto esguinç no em podia allunyar del 2on lloc.
Molt bona cursa company!! Quan et vas posar a tirar a la pujada de Cadaqués em vas acollonir... jeje
No t'arribes a esquinçar i a saber que acava passant!

ser13gio ha dit...

Gran relato tío, muy directo y contundente.

Recupera el tobillo bien que es lo importante.

Saludos y encantado de haber compartido kilómetros.
s

Luigi ha dit...

La crònica m'ha agradat

Magnífic resultat teu i d'en Mia. Vaja temporada que porteu...

A mi també em sembla que has pujat de categoria. Tot i així, espero que tornem a compartir algun entrenillu, jejeje

A cuidar-se!

PD: suposo que la claca també va ajudar, oi?

david ha dit...

Ironvic: hi han equinços, esquinçets, cagabandurries i mànecs de carretó...
Bona cursa la teva!

Gracias Sergio,estoy en ello.

Luigi: res, "gibrell" o com a molt "bugader".
aquest cop la claca no la teniem que si no...
i per descomtat que quedarem.

Oriol ha dit...

Vaig tenir la sort de poder gaudir del sopar de dissabte amb vosaltres dos ( amb en Mia). Quan vaig veure que el cambrer en asseia al vostre costat flipavem en colors jo i en Pere. Des d'aquell sopar sempre menjo de postre Iogurt amb mel. (serà que us ho vaig veure a vosaltres i ara espero poder ser un palangana l'any vinent). Sort i a recuperar el tormell.

david ha dit...

Gràcies Oriol,
ja ho saps: iogurt amb mel.ja ja
el que no saps es què hi vàrem tirar a dins el iogurt...
i a vosaltres, com us va anar??

Roger ha dit...

David,
el plaer va ser meu de correr al costat d’esportistes del vostre nivell.
La última pujada, tot i estar tocat del turmell, no vegis com tiraves!!!
Espero ens veiem de nou. Roger

david ha dit...

això d'esportistes de nivell no ho diràs per mi oi ??,res de res;
tossut, capquadrat, incoscient ...
ens ho vàrem pasar bé aquests tres dies no ??
fins aviat.

joel ha dit...

bones david, soc en joel
bon relat d cursa, kagumseuna mira k ens vam perdre vegades he,ara x mi 3 dies impresionants.
Mirant el teu blog he vist k a l´olla de nuria et vas fer mal, dons jo era el k anava derrera teu,akella era la meva 1a cursa corrent,dons recordu vag anar abisar el control i baixant crec k vag fer la baixada més rapida k he fet mai, bueno ja ns veurem en alguna altre cursa a cuidar-se salut i muntanya

Arxiu del blog