No sempre les coses surten com un vol. Havia
planejat un principi d’any amb uns entrenaments molt concrets i amb l’objectiu
de baixar de les tres hores a la marató de Barcelona, volia fer també la mitja
marató de Barcelona entre mig i un munt de sèries, rodatges i demés. Preparar bé
una marató per una vegada a la vida i
intentar fer les coses amb una mica d’ordre.
Però una lesió inoportuna al abductor i un
seguit de recaigudes em van fer replantejar-ho tot de nou, vaig perdre la
motivació i la il·lusió i la veritat és que ja ho donava tot per perdut.
Mica en mica però, he anat recuperant
sensacions, mica en mica els rodatges han anat pujant d’intensitat i avui
finalment he tornat a veure la llum. Últimament, he tornat a entrenar amb els
júniors i juvenils del CA Vic, que sempre et donen un plus de força, tot i que
els seus ritmes no són ni de lluny els meus i m’he trobat bé, els temps han
sigut prou bons i des de fa quinze dies que acumulo forces kilòmetres. Crec que
puc recuperar l’esperit que em va portar fins aquí i encarar d’aquí a tres
setmanes la marató, encara que sigui una mica just. Lo de baixar de tres hores
ho veig més difícil, he estat massa dies parat i em falten rodatges i molts més
kilòmetres però que hi farem, donades les circumstàncies amb un discret 3’15 em
conformaria
Diumenge que ve aniré a la mitja marató de
Banyoles a veure com estic i d’aquí en trauré conclusions. Aquests pròxims
quinze dies tocarà apretar fort i creuar els dits.
I si passada la mitja i la marató no quedo
satisfet, potser ho intentaré altre vegada a la marató d’Empúries, un mes i mig
després. Sempre queda una segona oportunitat o un pla B.
Com deia John Lennon: la vida és allò que et
va succeint mentre tu t’esforces en anar fent altres plans.
Doncs això, amb aquestes estic...
1 comentari:
Me n'alegro. Ens veiem a BCN (m'han cedit un dorsal) o a Empúries (hi vaig cada any).
Sempre que no em lesioni, és clar :P
Publica un comentari a l'entrada