El diumenge passat vaig córrer la mitja marató de muntanya de Berga, en diuen mitja però a mi em van sortir 27 km, que
amb els seus 1700 de desnivell positiu em van deixar tou i baldat. La primera
intenció era córrer la marató sencera però a quinze dies de l’ultra de Rialp no
volia forçar tant la màquina, que llavors ja se que passa, més val menjar poc i
pair bé.
La cursa en si no va anar ni bé ni malament,
una més, de tantes que he fet, amb els seus moments bons i amb d’altres de
dolents, amb les seves rampes, i el seu
final que es fa llarg. No entenc que em va passar exactament però les
sensacions no van ser massa bones. La calor potser?, falta d’entrenaments, de
tirades llargues, de desnivell? No ho
sé, potser anava mentalitzat per córrer pim pam i no, els km s’han de fer
igualment, encara que siguin pocs.
Però de fet, ara mateix, tot em sembla massa,
els 82 km de la Rialp matxicots em semblen inabastables, tot i que ja els vaig córrer fa dos anys, la marató em sembla una barbaritat i els 27 de diumenge deu
ni doret...
No sé que m’està passant, estic perdent
l’esperit i la filosofia ultra. Potser ja he cremat una etapa? Ja he fet tot el
que havia de fer amb l’ultra distància?, no ho sé, ara mateix no tinc la
motivació d’altres vegades i tot i que estic entrenant bé, em falta aquell no
sé que, que fa falta per encara proves d’aquesta envergadura.
Em volia passar de l’ultra a la marató, però
he anat esperant i ara ja es massa tard. Faré aquests 82 kilòmetres encara que
no ho veig clar, potser seran els últims que faci per muntanya, tinc ganes de
canviar de registre, de provar altres coses, altres distàncies, altres
esports... ja veurem.
Amb tot, van ser 27 km aprofitats, si mes no,
com un bon entrenament, vaig quedar el 25e, 6e de veterans, però això tan es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada