Feia molt temps que no corria un canicross, dos o tres anys almenys, i avui he tornat als orígens. Crec que va ser al 2006 que vaig córrer el meu primer canicross, el de sant Llorenç Savall també, però això va ser amb la Delta i avui ho he fet amb amb la Traca.
De la cursa en si, poca cosa a explicar, vuit
kilòmetres no donen per gaire; sortida a sac entre mig de gairebé cent gossos
nerviosos i histèrics, vigilar de no caure, córrer com si fes una sèrie de 500m i posar la màquina a tota pastilla. La Traca ja sap el que ha de fer, i es que
després de tant temps no ho ha oblidat, m’ha portat tot el recorregut molt bé,
regulant els esforços i apretant quan calia, fent avançaments molt nets i tot
això sense gairebé dir-li res, una passada vaja....
El nivell d’aquest esport a crescut moltíssim
darrerament, però no m’he sentit gens desplaçat en aquest sentit, tinc la sort
de tenir uns gossos que son uns fenòmens i jo l’únic que haig de fer és córrer
al seu darrere, també es veritat que això porta un treball previ i un
entrenament.
He disfrutat una altre vegada d’aquest
esport, tot i que crec que hi ha coses a millorar: només baixar del cotxe i
fins a recollir el dorsal m’he trobat unes quantes cagades de gos:
intolerable!, després ens agafen mania a aquests dels gossos, i amb raó.
En
general he vist molta “guerra”, gent que cridava excessivament als gossos i els
donava ordres a tort i a través a cada moment, falta, em sembla a mi, una mica
més d’educació canina i sobre una mica de competitivitat.
La sortida ha sigut ràpida, res a dir, el
circuit bastant bé, el que passa es que em coincidit amb els de la cursa
popular, que em sembla que eren trenta mil corredors....i això dificultava molt
el passar entre mig de tanta gent, i es que entre la marató, la mitja, la
popular i el canicross, es posa la plaça de l’arribada a rebentar i es un
estrés, la veritat, per als gossos sobretot.
Satisfet i content, tot i que aquestes
distàncies i curses tan explosives em deixen mes trinxat que una marató, crec m’ha
sortit un pulmó per la boca i encara volta per Sant Llorenç...no descarto
potser, corre’n algun altre i qui sap, potser alguna cursa de múxing amb el
tricicle...
Al final 15è de la general i tercer de veterans,
no està malament, gràcies Traca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada