Sóc conscient que avui no estava al meu lloc,
ni per modalitat, ni per distància ni per categoria, però al cap i a la fi, del
que es tracte és de córrer, i d’això ja en sé. Un campionat de Catalunya, és un
campionat de Catalunya i a més, amb categoria sènior, si que hi havia bastants
veterans però vaja, que corren molt...
M’he trobat bastant bé i com la setmana passada
a la mitja, rodant a 4 m/k i poc, ja ho dic jo que només tinc una velocitat,
40 minuts i sis segons per fer 10 kilòmetres, no està malament, però jo crec
que el circuit feia una mica menys.
Aquestes curses posen a cadascú al seu lloc i
quan m’han doblat, (eren cinc voltes a un circuit de 2km) m’he sentit que m’havia
d’empassar l’orgull, és el que hi ha nanu...si no corres més...
Que et doblin sempre es una qüestió de
dignitat, és tracte de no defallir, deixar pas amb elegància i continuar al teu
ritme, no s’hi pot fer més.
Amb tot estic satisfet, he fet un bon
entrenament i he sabut estar al meu lloc, corrent amb mi i amb els demés, i tot i que m’he
sentit una mica desplaçat perquè aquest
no és el meu terreny, mica en mica hi vaig trobant el cuquet...
De totes maneres, de tota la gentada que
corria avui, no n’hi ha cap que tingui una medalla com la que tinc jo...perquè
lo meu...lo meu, són les carreteres gregues...jajaja
I el que si que estava en la seva salsa és en Genís,
que ha quedat quart, un Crack el tio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada