temes

12 de febr. 2017

CROS DE CALDES DE MALAVELLA, CAMPIONAT DE CATALUNYA




Sóc conscient que avui no estava al meu lloc, ni per modalitat, ni per distància ni per categoria, però al cap i a la fi, del que es tracte és de córrer, i d’això ja en sé. Un campionat de Catalunya, és un campionat de Catalunya i a més, amb categoria sènior, si que hi havia bastants veterans però vaja, que corren molt...
M’he trobat bastant bé i com la setmana passada a la mitja, rodant a 4 m/k i poc, ja ho dic jo que només tinc una velocitat, 40 minuts i sis segons per fer 10 kilòmetres, no està malament, però jo crec que el circuit feia una mica menys.
Aquestes curses posen a cadascú al seu lloc i quan m’han doblat, (eren cinc voltes a un circuit de 2km) m’he sentit que m’havia d’empassar l’orgull, és el que hi ha nanu...si no corres més...
Que et doblin sempre es una qüestió de dignitat, és tracte de no defallir, deixar pas amb elegància i continuar al teu ritme, no s’hi pot fer més.
Amb tot estic satisfet, he fet un bon entrenament i he sabut estar al meu lloc, corrent  amb mi i amb els demés, i tot i que m’he sentit una mica desplaçat perquè  aquest no és el meu terreny, mica en mica hi vaig trobant el cuquet...
De totes maneres, de tota la gentada que corria avui, no n’hi ha cap que tingui una medalla com la que tinc jo...perquè lo meu...lo meu, són les carreteres gregues...jajaja

I el que si que estava en la seva salsa és en Genís, que ha quedat quart, un Crack el tio.






Arxiu del blog