CURSA DOS TURONS, MOIÀ

Un altre diumenge de cursa, aquesta vegada a Moià, molt a la vora de casa, així que s’hi ha d’anar. Si alguna cosa he après aquesta vegada és que ja no recupero com abans, des de diumenge passat a Llançà, he sortit només dos dies: el dimecres un rodatge rapidet de 17 km, i el dijous 17 més una mica més lents, i res més. I avui m’he trobat cansat, sense gaires ganes de patir ni d’apretar.

Sortida a quarts de deu del mati per fer una mitja marató amb 1000m positius, amb un fred i un vent que pela, aquesta cursa l’he corregut moltes vegades, i quan es feia el canicros també, però aquesta any l’han canviat totalment, des de el recorregut fins al punt de sortida i arribada.

M’ha agradat força, un tipus de cursa que em va prou bé per la meva manera de córrer; sense gaires llocs tècnics, ràpida i corredora.

M’he trobat bé, llevat d’una molèstia al bessó que m’ha fet la guitza només de sortir, però al final ha aguantat. El peu, el turmell, el gluti...en fi, moltes parts del meu cos que no acaben de funcionar bé, i no em deixen córrer de manera fluïda i harmoniosa. Però tan és, això no em treu de gaudir igualment, m’adapto al terreny, als elements, a la distància, i a les meves pròpies limitacions...

I al final, una 42 ena posició i tercer de màster, amb un temps de 2h 9m.

Això doncs, ho dono per bo, sumo més que no pas resto, i vaig acumulant quilòmetres que ara mateix és el que m’interessa; tinc uns projectes esportius molt ambiciosos aquest any, i és possible que no hi arribi, però ho haig de provar, amb il·lusió i determinació, saltant entrebancs i esquivant davallades, físiques i anímiques, però aquí estic, amb l’actitud i  l’esperit que sempre m’empeny i fa que no em rendeixi mai.

Pròxima estació: mitja marató de Granollers, la que serà la meva 14 ena participació...gas a la burra!