Bon cap de setmana a Llançà, a la mitja de
l’Albera, una zona molt maca i que no coneixia vista des de l’hivern, sempre
que hi havia estat era a l’estiu, amb una calor del drac i tot rostit. Avui,
molta verdor, el cel blau i sense calitja, el Canigó nevat al fons...brutal.
En quan a la cursa en si, m’ha agradat força,
bona organització, molt corrible tota la primera meitat i cap al final, llevat
d’una baixada guarra de pedres en que no ho puc fer-ho, els meus pobres
turmells ja no donen més de si...
Sortida a les nou del matí amb un fred que pela, els cotxes estan tots blancs d’una
fina capa de gebre, collons aquests de Llançà, com les gasten!
Vinc d’escalfar gairebé 45m. la gent em mira
una mica estranyada: on va aquest tio, si falta una hora encara...? però jo ho
haig de fer així; els vells motors dièsel necessiten un bon escalfament...
Així que res, saludar uns quants amics de la
comarca i sortida, gas a la burra i 23 km i 1100+ per davant. Em trobo bastant
bé tot i que últimament surto a córrer poquet, tres cops per setmana com a molt,
i massa ràpid no estic, però vaja, estar
a la línea de sortida ja és un èxit, a la de l’arribada ja serà la bomba.
A la primera pujada, passant un corredor ja
em foto la primera òstia, els genolls pelats i un trau al palmell de la mà,
vaja...agafa-t’ho amb calma que no prenguem mal. A les pujades li foto gas, com
sempre, i a les baixades putruc putruc, com el chiquito, i anar baixant...
23 quilòmetres tampoc donen per tant, dues
hores i mitja i ja torno a ser a Llançà, una mica cansadot però contentíssim de
poder fer el que més m’agrada, perquè córrer, forma part del que sóc i això em
fa feliç.
Una 46 ena posició i un temps de 2h 30m, ja
en tinc ben prou, estic satisfet i il·lusionat
per com començo l’any, a veure fins on arribo...
Pròxima parada: cursa dos turons de Moià...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada