temes

9 de març 2020

MATAGALLS


Des d'aquelles primeres Matagalls-Vic, de fa més de vint i cinc anys, fins avui mateix, al Matagalls hi he pujat cents de vegades. Hi va haver una època, que hi anava dos o tres cops per setmana. Hi he estat amb neu, amb calor extrema, amb boira, fred, plovent, cansat, content, caminant, corrent, sol, amb multitud, per feina...de totes les maneres vaja.
 Es una muntanya propera, amable, coneguda, i que em queda a vint minuts de casa.

L’entrenament que he fet avui l’he fet moltíssimes vegades també; pujar al Matagalls des de  Collformic, baixar a sant Marçal per collpregon i tornar, uns 15km i 1300+.
 Ja fa temps que vaig deixar d’anotar els registres, perquè cada vegada em costa més, vaig més lent i més feixuc. La vegada que ho vaig fer més ràpid, amb dues hores pelades, però avui no és el cas, avui he pujat i baixat com he pogut, amb mal al genolls de l’ultima patacada i al peu, de la revinclada de fa dues o tres setmanes, ja no ho recordo. La qüestió es que, fisioteràpicament, vaig obrint fronts i costen molt de tancar, però també és veritat que he parat una estona i m’he pixat a la creu, (que espero abans no em mori, veure-la a fora del cim...)

No em queixo, poder fer-ho ja és molt, i en poder estar a la muntanya que estimo, saludar les vaques i fer una bona suada, ja en tinc prou i no necessito res més.
 Però d’aquí molt poc haig de córrer una ultra per aquí mateix, al Montseny, i no les tinc totes; últimament  em sento cansat, em fan mal les articulacions i les coses que fa només un parell d’anys  em semblaven fàcils, ara em semblen difícils.

A veure com anirà, de moment  vaig insistint, corrent , pedalant o nedant, i anar sumant, però molts dies acabo pensant que el que faig és desgastar-me més que no pas entrenar. Es una sensació molt estranya, perquè jo no he forçat mai tant com per acabar sobre-entrenat, de veritat que no. Tot el que he fet ho he fet sense cap mena de sacrifici ni esforç, tot ha fluït de manera natural i amb il·lusió, el motor de la motivació no era cap altre que jo mateix, quelcom que em sortia de dins, sense més.
Avui a Matagalls pensava en tot això, vet aquí.


Doncs això. 

Cap comentari:

Arxiu del blog