temes

4 de jul. 2021

AIGUES OBERTES

 


L’altre dia vaig nedar quasi quatre mil metres al mar, i dies després cinc mil. No hagués dit mai de la vida que seria capaç de fer-ho, i es que fa tant sols un any que vaig començar a nedar una mica més “seriosament”

Jo no he sigut mai nedador, nedava, si, però mil metrets i cap a casa, i a la piscina, que no té res a veure a fer-ho al mar. Havia fet algunes travessies, curtes, la de Banyoles, Roses o Sau, i prou.

 Des de que vaig començar a entrenar pel triatló, a principis d’any, que vaig anar sumant metres i metres, anava gairebé cada dia a la piscina i poc a poc, vaig anar agafant fons, fins a nedar una hora sencera, fent tres mil metres i sense parar. Ja sé que això no es cap cosa de l’altre món, però per a mi a significat moltes hores de dedicació, i posar-hi molta empenta i energia.

A ple hivern vaig anar al mar unes quantes vegades, i allò si que es un altre món, a més de la dificultat pròpia del medi i l’esforç, s’hi ha de sumar la temperatura. Ja sé que hi ha gent que neda a pèl, i jo, anant amb neoprè, sóc conscient de que encara em queda un llarg camí per recórrer, per conèixer tots els secrets que amaga aquesta activitat.

Nedar al mar, al mig del mar, et fa sentir petit de veritat, allà ets conscient de que tot depèn de tu, has de remar si o si, i la distàncies agafen una altre dimensió.

 M’encanta.

Jo, tot just acabo d’arribar a aquest esport i crec que el que em queda per aprendre es moltíssim, però si miro enrere, fa tant sols un any, hi veig un gran pas, i això em satisfà enormement. Un cop per setmana anem a nedar amb l’Adela, ella ha nedat de sempre i li es més fàcil, però gaudim els dos del mar i això per un pare, es doble satisfacció.

Doncs això, mentre espero a que les infiltracions de factors de creixement a la fàscia plantar facin efecte, que no perdo el temps. De moment no puc córrer, ja hi tornaré, segur, però no té sentit fer-ho com ho estava fent fins ara, així que a gaudir de nedar, del mar i de tot l’aprenentatge que vaig adquirint.

Ah! i la bicicleta també, però aquesta es una altre història...



.

Arxiu del blog