Desde finals de l’any passat que
vaig començar a nedar al mar han passat moltes coses, vaig rescatar el neoprè
que tenia guardat a l’armari de feia deu anys i vinga, metres i metres, aquí i
allà. Ens hem corregut tota la costa Brava amunt i avall; Llançà, Pals, l’Estartit,
Begur, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, S’agaró, La Gola del Ter, Palamós, Calella,
Platja d’Aro…
I tot això convinat amb metres i
més metres a la piscina. Pel mig van caure un parell de triatlons de llarga distància
,onades, vent, alguna enfredorada i algunes meduses, tot plegat, un bon
aprenentatge. Així que faltava posar fi a la temporada amb una travessia al mar,
i com no podía ser d’una altre manera, amb la meva filla Adela. Amb l’Adela ens
entenem molt bé, nedem sempre de costat i al mateix ritme i a més es un plaer
compartir aquests bons moments amb ella, es un sol de noia.
Sortim de casa que encara es fosc
i el termometre marca 7 graus només i en arribar a l’Estartit en marca 12,
passa un birujillo que la veritat, no ve gaire de gust possar-se a l’aigua. Quan falta mitja hora per la sortida ens comuniquen
que la travessa llarga de 5’1km s’ha anulat i que farem tots la de 3’9km. Es
veu que a darrere les illes, a mar obert, hi bufa un fort vent i hi han moltes
onades.
Bé, que hi
farem, no podrem donar la volta sencera a les illes. Esperem mitja hora més i
sortim uns quatre-cents nedadors. Em sorprèn de la quantitat de gent que es
dedica a això, normalment al mar, no ens trobem a gaire gent nedant, però avui
sembla que són tots aquí.
L’aigua està
fredota però es només la primera sensació, al cap de poc ja s’hi està bé. Com
alguna altre vegada m’ha passat, no acabo de trobar-m’hi bé, em costa respirar
i tinc males sensacions.
Però després
dels primers mil metres la cosa millora molt i començo a gaudir, entro en
harmonia amb el mar i nedo amb ganes. Segur que els japonesos tenen una paraula
específica per definir aquest estat: un fluir al medi, sentir-se moldejat per
les onades, abraçat pel mar i gaudint de l’esforç, una passada vaja.
Tan, que al
final se’ns ha fet curt, i quan ens hem donat comte ja tornem a veure l’arc de
sortida i amb un tres i no res, ja som de nou a la platja.
Hem tardat una
hora i tretze minuts i al final ha sortit un bon ritme: a 1´58 minuts/100m. I a més, ella ha quedat tercera de la seva categoria!
Una bona matinal
aquàtica que em rematat amb un bon dinar, i ara ja si, guardo el neoprè per una
temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada