LA SITJA DEL LLOP

 

Després de cinc mesos sense córrer tenia ganes de provar-me, quatre entrenaments de rodar, un parell de pujades a Matagalls i apali, un kilòmetre vertical entre pechu i espalda, tu...

Aquesta cursa l’he fet quatre vegades, la vegada que l’he fet més ràpid, en 1h 2m, i fa un parell d’anys 1h 8m.

He sortit desganat, pensant-me que patiria com un gos i que necessitaria, almenys, una hora i quart per pujar al Turó de l’Home des de el poble del Montseny. Tinc el peu que encara no està recuperat, a més, estic molt desentrenat, surto molt poc a córrer i res es com abans, (esportivament parlant).

Però com em va dir en Xevi, jo sóc un putu veteranu del Vietnam, curtit en mil batalles i aquí estic, a les dures i a les madures.

I al final la cosa ha anat molt bé, he disfrutat moltíssim i les sensacions han sigut molt bones. M’encanten aquestes curses, peu a baix i gas a fons, fins on donin els pulmons, suant a raig fet i les cames que et cremen.

Que no estamos tan mal, collons! 1h 9m per fer 1200 metres positius, en 6´5 km. 29è classificat de 90 corredors i...em carda mal tot...!

Avui m’he tornat a sentir corredor, ho trobava a faltar, ja veurem demà com em llevo, però aquesta es una altre història, mentre pugui, gas a la burra, sempre...!