temes

14 d’abr. 2022

PELS CAMINS DELS MATXOS

 


Dissabte passat vaig participar a la cursa “pels camins dels matxos”, després de cinc inscripcions fallides, la primera fa més de deu anys, aquest, per fi he pogut participar, aquest any si. A aquesta cursa li tenies ganes de veritat, i tot i que no estic en el meu millor moment esportiu, he aconseguit estar a la sortida i hores després a l’arribada, que ja és molt. Perquè no és com es comença si no com s’acaba, això ho tenia clar només de sortir, i després de fer tantes curses és una cosa que mai pots oblidar.

De fet, ja no recordo quina va ser la última cursa llarga que vaig fer, mirant enrere, i sense comptar el triatló distància Ironman de l’any passat, crec recordar el trail del Bisaura del 2019, o la Rialp matxicots també del mateix any, entre mig han passat moltes coses, però jo segueixo essent el mateix, una mica rovellat, però si més no, amb el mateix esperit de sempre.

Paciència, resistir, continuar, riure i plorar, per creuar una vegada més la línia d’arribada, ves quina cosa més tonta, una cosa que no serveix per a res, només per alimentar l’esperit d’emocions, i viure intensament moments fugaços de felicitat entre mig d’aquesta absurda existència.

Sis del matí, és fosc. Com sempre a aquesta mena de sortides, en aquesta mena de curses em poso seriós, m’haig de concentrar i m’aïllo de tot i de tothom, ara només existeixo jo i la distància, entre mig sé que hi haurà moments de tota mena, però ara cal una mica d’introspecció i confiar en mi. He fet moltes vegades distàncies i desnivells similars, i molt més, moltíssim més, però això no es garantia de res, això no ho regalen i m’hi hauré d’esforçar.

Amb aquesta actitud surto de Torelló, tranquil, serè, amb el cap clar i les cames fresques. Som-hi!

Primers quilòmetres molt tranquils, per escalfar la maquinària, que el dia serà llarg i no cal esveraments que la distància et posa al teu lloc, al lloc que et correspon. Aquí no hi secrets, ets el que entrenes, i sé per experiència, que amb el volum que porto no serà fàcil. En altres ocasions hagués sortit amb el peu a baix, donant-ho tot fins a rebentar, i llavors aguantar com pogués fins a l’última apretada. Avui m’ho agafo molt tranquil i a les primeres pujades ja camino.

Arribo a Bellmunt que ja es de dia, molt bé, gaudint del que estic fent, donant gràcies, una vegada més, per poder ser-hi, i feliç.

Fins al Puigsacalm vaig molt còmode, creuant-me amb un munt de corredors que em precedeixen, en conec a molts i no paro de saludar aquí i allà. A dalt el cim hi ha un home que carda uns crits d’ànim que jo crec que els deuen sentir fins a baix a la vall d’en Bas, VAAAAA!, VAAAAA! Mare meva quin ambient, i es que això es una festa i d’això es tracta, de passar-ho bé.

Cap al prat de la Vola es fa una mica llarg, allà m’espera la Fina que com sempre em dona un cop de mà, em canvio el calçat i em dóna menjar, és un sol de noia i sempre al meu costat, li estic molt agraït. I ara toca el putu bucle de Cabrera... això si que es fa llarg. Pujo les escales poc a poc, molt poc a poc i a dalt un noi que està per allà em diu: aquí comencen els matxos...

 I molt cert, aquí començo a notar el cansament, i fins al prat de la Vola es fa llarguíssim, i total, per tornar a ser al mateix lloc. Però no passa res, arribats aquí, al cos encara li queda molta corda, es tracta d’aguantar, resistir i persistir.

Però les cames em fan figa, el peu em fa mal i ja sé que hi hauré de posar molt de la meva part.

Encara gràcies que no fa calor, tampoc fa fred, així que corro trotant als plans, molt suau, deixant-me acompanyar pel paisatge i de la zona, gaudint de les fagedes i dels prats.

I cap al castell del moros que vaig, resseguint tota la carena pedregosa fins a Torelló. Maleint la meva pobre carcanada, amb les cames una mica tocades però animat i content.

Arribant a Torelló es posa a ploure i faig els últims tres km sota la pluja, i arribo amb 9h i 57m, moll, cansat i super content de gaudir d’aquests 63km de pur trail.

Doncs res, després de tants anys ja puc dir que que sóc un matxo i encara que no estava prou preparat puc estar content de com m’ha anat. Una cursa que m’ha agradat molt, ben organitzada, molt ben marcada i amb un esperit festiu i també competitiu al costat de casa.

Moltes gràcies matxos!





 


 

.

Arxiu del blog