CURSA VIA CASTRUM

 

Empès per les bones sensacions de diumenge passat a Alpens, vaig voler fer un quart de volta més, una altre cursa i una nova apretadeta de cargols. A vegades em sembla que això no té aturador, i així és. Córrer és com la gana, encara que mengis molt, sempre en tornes a tenir al cap d’unes hores.

 Aquesta cursa no l’havia fet mai, hi havia tres opcions, 30, 21 i 12 km, em quedo amb la del mig, ni curta ni llarga, 21km 100+. Trenta ara mateix em sembla excessiu i dotze potser una mica curt, jo que sé, a mi em va bé tot...

Sortida a tot drap, com sempre, ni escalfaments ni òsties, tots junts les tres curses. Bon ambient en un dia radiant, molt maco el poble de Santa Eulàlia de Puigoriol, no hi havia estat mai. A les primeres pujadotes, es fan els primers taps, no passa res, haver corregut més a la sortida nanu, però aquestes sortides canó no m’agraden, fins que no porto mitja horeta no em començo a trobar bé i als primers quilòmetres perdo moltes pistonades.

Cursa súper corriolera, amb trams (per a mí) molt tècnics, a les baixades semblo el Chiquito, però on es pot córrer i cara amunt, li foto estella tot el que puc. Les sensacions són boníssimes, corrent amb decisió, controlant la respiració, m’encanta ser aquí, que jo he nascut per això collons!

21km que se’m han fet curts, si ho arribo a saber m’inscric a la de trenta. Corriols pel mig del bosc, camps a través, per sota les Balmes, caminets fets expressament i també algun tram ràpid, amb la terra molla i tova, una delícia córrer per aquí.

Muscularment molt sencer, alguna molèstia al peu però en general molt bé, mica en mica vaig tornant a ser el que era; un corredor, amb la versió que més m’agrada de mi, imparable i corrent tot el que se’m posa pel davant.

Estic molt content, aquests de la Via Castrum tenen una cursa molt maca, molt ben organitzada i amb molt de futur. Fins i tot l’entrepà de botifarra era boníssim!

Al final dissetè de la general i segon de iaios, 2h 21m, però això es el de menys, en poder córrer en tinc prou. 

Gas!