temes

15 de maig 2022

MARCHA CICLOTURISTA TERRA DE REMENCES

 


Porto tota la vida sentint a parlar d’aquesta clàssica marxa cicloturista, i en aquesta 25ena edició, vinga va, m’apunto. Ara mateix no estic per fer 178 km en bici, així que faré la curta de només 100km, perquè últimament surto poquet en bici, i quan ho faig no passo dels 80km.

Vuit del matí, 2200 bicicletes a Sant Esteve d’en Bas i jo camuflat entre mig, amb la disfressa de ciclista i amb l’únic objectiu de passar una matinal esportiva, res més. Sempre dic que jo sóc corredor, no sóc ciclista, però a aquestes alçades de la vida ja tan m’he fa, em sento una mica com peix fora de l’aigua però que collons, es tracta de pedalar, i d’això ja en sé, més de pressa o mes lent, tan hi fa.

Els primers quilòmetres es fan ràpids, esquivant bicicletes, frenant i accelerant, anem molt espessos i ho trobo molt perillós, la prioritat és no caure, però n’he vist més d’un i més de dos rodolant per terra. Quan la cosa es comença a estirar ja estem fent el primer port, les cames estan fresques i es deixa fer. A la baixada li foto candela i als plans sempre buscant un bon grupet, però o van massa ràpid, o van massa lents, així que faig molts trams sol. Però també faig molts quilòmetres a roda que em serveixen per recuperar. Alguna vegada em poso al davant a tirar però les cames em cremen i no aguanto gaire. Quan surto en bici gairebé sempre vaig sol, però en aquests moments penso que maco que es el ciclisme en grup!

 El coll de Canes el conec bé, el vaig fer no fa gaire, un dia que feia molt fred, es llargot però la baixada encara ho és més, així que a tota òstia cap a Olot altre vegada.

Passem per carreteres interiors fins a les Preses i això ja ho tenim. Aquí hi bufa el vent que emprenya una mica, però res de l’altre món. I pim pam, amb tres hores i vint minuts, ja torno a ser a Sant Esteve.

La veritat es que he trobat a faltar 20 0 30 km més, per acabar-ho d’arrodonir, però vaja, ja en tinc prou. L’any que ve la llarga, tot i que fer Barcons i Condreu, amb la calor que comença a fer...deunidoret...

Pròxima parada: Jufré i Quebrantahuesos, gas als pedals!



 

Arxiu del blog