CURSA ELS 7 PORTALS

 

Ahir vaig córrer la cursa popular 7 portals, uns 5km pel casc antic de Vic, una cursa de festa major, de caire festiu, però no per això menys competitiva. Sembla que per ser poca cosa no n’hagi d’explicar gaire res, però mira, Déu n’hi do les coses que van passar, perquè en això del córrer cada dia és una aventura, i les coses com les vius, és com les recordaràs...

Saludo un munt de gent, la plaça està a petar de gent, 600 corredors i jo en sóc un més. Vinc de la piscina, volia fer un entrenament suau però al final ho he donat tot, les sèries han sortit totes més o menys amb els temps previstos i estic satisfet. De fet, fa setmanes que no acabo d’anar fi, des de la infecció vírica respiratòria, que vaig passar, covid o no, que no aixeco el cap, hi ha dies que sembla que ja estigui bé però n’hi ha que em trobo molt cansat, a més, es com si  em faltés aire al respirar, no sé, jo vaig fent, intentant fer vida normal.

Sortida a tota castanya i en baixada, mare meva, semblem cavalls desbocats. El primer km en surt a 3:47 i bones sensacions. A partir d’aquí ja tot ha sigut de més a menys. Jo crec recordar que tenia un motoret d’una Sanglas 400, justet però que anava fi i rodat, i amb això podia anar a tot arreu, ara es com si me l’hagessin canviat per una 125cc.

No hi ha manera, no tiro ni en baixada. Que hi farem, les sèries de natació tampoc hi han ajudat però una mica més de gas hi hauria d’haver. Però no, les cames van bé però els pulmons no em donen més de si.

Al final un temps discret, arribant amb una rescalfada considerable, però content de compartir aquests moments esportius amb tota la gent de la comarca. I xapó per en Genís, guanyador de la cursa un any més, almenys si el pare no xuta que ho faci el fill.

Vinga seguim, demà, trail les fonts del Montseny...