TRAIL FONTS DEL MONTSENY

 

No sé ni quan ni perquè em vaig inscriure a aquesta cursa, suposo que per què està al costat de casa i passa per camins i corriols del Montseny que he fet tantes vegades.

 De fet avui tot m’anava en contra: recorregut llargot, 29km, amb baixades tècniques, amb poc entrenament, fisiològicament encara una mica tocat i amb agulletes de la cursa d’abans d’ahir, i per acabar-ho de reblar, amb una bona calorada.

Però la cosa no podia haver anat millor, avui he tirat d’experiència, sabent regular a les pujades, ràpid als plans (poquets) i prudent a les baixades, menjant i sobretot bevent quan calia i arribant molt sencer.

Sortida a quarts de vuit de Viladrau, a tota metxa com sempre, jo em quedo per la meitat i buscant sensacions, aquestes tarden a arribar perquè em noto els abductors, sobretot l’esquerre que em molesta bastant. No passa res, per pujar no fan falta, es quan estiro la gambada que es queixen. Tot controlat.

Gaudeixo del Montseny com mai, amb una agradable fresqueta per dins les fagedes en un dia radiant. En un punt del recorregut que no recordo, comencen a passar-me els corredors de la de 19km, els tres primers els deixo passar amablement però els demés que s’esperin, tu. La veritat es que es un cunyassu perquè a cada moment em demanen pas, els corriols son estrets i jo faig el que puc i faig nosa, ja ho sé, però també me’n fan ells a mi, a més, això no són els mundials collons!. En fi, mica en mica la cursa es va estirant, em veig a més d’un anar de quatre grapes, genolls pelats i tal, res greu.

Vaig corrent amb la quarta noia i en una baixada ens trobem la que anava segona asseguda a terra; una altre patacada, un noi l’està atenent i ja ha avisat, així que es posa tercera i ben contenta.

Bàsicament la cursa son dues grans pujades i dues grans baixades, amb tobogans pel mig, resseguint moltes fonts de la zona, alguna encara raja, però la majoria ben seques. Algun tram se’m fa llarg però paro a tots els avituallaments i bec molt. La baixada final molt pistera i li puc fotre gardela, encara tinc cames i vaig recollint cadàvers. Arribada de nou a Viladrau poc lluïda, amb un pujador que tots ens arrosseguem com cuques, amb una xusca que cau que esquerda el cap.

 Una cursa més, maca, molt maca, i ben organitzada, llàstima de la calor. Jo mica en mica em vaig trobant millor i estic disfrutant com mai del córrer, i el que em queda encara...

Pròxima parada, corriols de foc, gas!