TRANSFRONTERERA

 

Segona travessia a mar obert de l’any, la veritat és que des de que puc córrer això de nedar ho estic deixant una mica de banda, però només una mica, perquè també m’agrada molt.

Es tracta d’anar d’un país a un altre, però el mar no hi entén de fronteres i és exactament igual una banda que l’altra. Sortim del bonic poble de Cerbère i hem d’arribar a Portbou, 3500m, vorejant tot el cap.

 Des de l’0rganització ens comuniquen que a 100m només de sortir, hi ha unes onades importants, primer ens vindran de costat i després d’esquena. Estic amb la meva filla, l’Adela, i li dic que no les tinc totes, ella també està una mica acollonida i pactem que anirem junts, i que si llavors ella es troba bé, tirarà. L’Adela neda molt millor que jo, jo em defenso, però a la piscina es una cosa i amb el mar emprenyat una altre...

Ens tenen apunt de sortir una bona estona, esperant que arribin els valents que fan la travessia d’anar i tornar. Finalment entrem a l’aigua, nedo molt suau i tranquil, per anar escalfant. L’aigua no està gens freda, més aviat calentota però a mi el neoprè mai em fa nosa. Al cap d’uns metre comencen unes fortes onades, intento no barallar-m’hi gaire i deixar fluir, però de tant en tant foto una bona glopada d’aigua.

Amb tot plegat, perdo l’Adela, hi ha nedadors per tot arreu i ja no sé on és. Ara les onades ens comencen a anar a favor, es divertit nedar així i lluny del que m’havia pensat, estic disfrutant moltíssim. De tant en quant la boia que porto se’m creua entre els braços, empesa pel vent, la veritat es que les onades i el vent és important però jo nedo bé, molt còmode.

Passat aquest petit tràngol, començo a apretar i a passar nedadors, no es que vagi molt ràpid però van caient, ara un, ara un altre. Fet i fet ja portem 2000m i estic gaudint com mai, em concentro amb respirar i amb les braçades, i els metres van sortint.

Quan estàs a mar obert et sents immensament petit, aquí has de remar si o si, i quan mires el fons del mar i veus aquella foscor, barrejada amb les bombolles que tu mateix fabriques, tot es transforma. Es un altre món, i amb l’esforç que hi poses, has d’anar avançant lentament. M’encanta.

Començo a veure el fons del mar amb roques i peixets. Aixeco el cap i ja veig l’arc d’arribada, i a uns 500 metres encara tinc esma per nedar amb ganes, amb força i donant-ho tot.

Arribo a la platja de Portbou molt bé, amb 1 hora i 6 minuts i super content, ha estat una experiència fantàstica i he nedat, per ser un “corredor de terra endins” molt i molt bé. l’Adela només fa dos minuts que ha arribat i a ella també li ha anat molt bé.

Una travessia molt maca, amb un dia esplèndid i molt ven organitzada per  swim No límits. Després un bon dinar i cap a casa, no es pot demanar res més!