temes

7 de set. 2022

OBJECTIUS

 


D’aquí a deu dies si tot va bé, un any més, participaré a la Rialp Matxicots. Al igual que el trail del Bisaura, una cursa que significa molt per a mi, una cursa emblemàtica i que sempre voldré repetir. La vaig fer el 2012, el 2014 i el 2019, quan era de 84km i més de 6000+. El 2019 vaig repetir en format marató i aquest any 51k.

Però la veritat és que tan és els quilòmetres a fer, a mi em va bé tot i el que valoro més és l’organització, allunyada de grans marques i circuits “oficials”, sense tanta parafernàlia i tanta tonteria, els seus voluntaris, les seves pujades i baixades impossibles, el Pallars és el Pallars i les seves muntanyes mai no deceben.

Arribo havent fet els deures a corre cuita, estudiant el dia abans de l’examen i una mica fluix, francament. Primer va ser un gripassu molt fort que em va deixar KO gairebé un mes, després, quan començava a agafar ritme, una patacada baixant de Tagamanent que em va deixar els genolls ben inflats unes quantes setmanes més i desprès el covid per acabar-ho de reblar, amb unes febrades molt altes i acabant a l’hospital.

Però bueno, no passa res, aquí estic com sempre, amb ganes de córrer i sabent que em queden moltes setmanes per anar recuperant. Dissabte que ve  faré el que podré, però el que si que també faré, serà gaudir d’un indret fantàstic i d’una nova aventura, perquè, amb un pitrall al pit o sense, sempre busco el mateix. Aquest estiu vaig pujar al Montperdut i les sensacions van ser les mateixes que en una cursa, la mateixa roba, les mateixes bambes, la mateixa motxilla... i les mateixes cames, perquè al cap i a la fi, es tracta de córrer i res més. Córrer com una manera de viure, de sentir i de compartir.

Per aquest final d'any i pel proper torno a tenir uns objectius molt ambiciosos, ja vorem com va.

Vinga, gas a la burra!

 


.

Arxiu del blog