temes

9 d’oct. 2022

30 K

 


Aquest matí he fet trenta quilòmetres corrent a la pista d’atletisme, no es que sigui una proesa però n’estic molt satisfet.

 Des de la Matxicots, que porto un parell de curses; la bicicletada de Sta. Eulàlia i l’Oncotrail, no n’havia dit res perquè tampoc hi havia res rellevant a explicar, més enllà de participar en esdeveniments esportius més o menys multitudinaris, gaudir del plaer de córrer i de pedalar, compartir moments i quilòmetres, res més. A més, en aquests temps de postureo el que val és la foto i tampoc en tenia cap...

Però avui ha sigut diferent. M’he retrobat amb el meu jo més profund, corrent en solitari durant gairebé tres hores, donant voltes i més voltes, optimitzant la gambada, escoltant la respiració, jugant a tornar a ser ultrafondista, i pensant en el meu passat atlètic però sobretot de futur. Ja fa dies que em volta pel cap i avui he decidit de veritat que finalment ho intentaré.

Vull tornar a l’Spartathlon.

I ho dic amb la boca petita perquè sé que serà molt difícil: primer haig de solucionar uns problemes físics que m’han quedat desprès del covid, llavors haig de seguir entrenant com un cabró, fer molts quilòmetres, (això d’avui no és res) per poder fer 120km a les 12 hores de Can Dragó, (ja hi estic inscrit) que és la marca mínima que demanen. Llavors entraré en un sorteig i esperar a que em toqui. Tot això tenint en comte el rellotge biològic que va contant anys, i que cada vegada es més difícil. Quasi res.

Però que seria la vida sense il·lusions, sense reptes, sense horitzons, així que p’alante i sense por. Un llarg viatge sempre comença per una primer pas, avui ja l’he fet.

A per la triple corona.

 


.

Arxiu del blog