CANVI DE PLANS

 

Avui he tornat a fer un entrenament llarg a les pistes d’atletisme de cara a les 12h de can Dragó, ha sortit bastant bé, millor del que m’esperava, dues hores i mitja per fer 30km. Bé.

La setmana passada volia córrer el cros de Mollerussa, darrerament també he entrenat qualitat i intensitat, perquè sé que si millora la capacitat aeròbica i la velocitat millora també la resistència, i encara que siguin dues distàncies molt diferents sempre es complementen. Però una petita lesió al recte anterior m’ho va impedir, no passa res, canvi de plans; entrenaré per muntanya suau.

I de fet, aquest diumenge, volia córrer al trail Llèmena, campionat de Catalunya ultra per la federació d’atletisme, però un accident laboral que ha patit el meu fill m’ho ha fet desestimar. No passa res, canvi de plans de nou.

 El nanu es va trencat el maxil·lar, va perdre vàries dents i té la boca feta un nyap, només de veure el seu estat em vaig marejar, i mira que jo per la meva feina, estic acostumat a veure ferits, però aquella situació em va superar una mica. Em sap molt greu, si pogués li canviaria ara mateix. Mentre l’operaven a la vall d’Hebron pensava que al final, el que més desitgem, és que els nostres éssers estimats estiguin bé, la salut és el més important, per a tots, encara que de vegades no ho vulguem veure. I encara que el córrer és una part molt important de la meva vida, la meva família ho és molt més.

Per això aquests canvis de plans constants i al anar reconduint els objectius esportius és una cosa perfectament normal, al meu entendre. Perquè al final els reptes esportius són només això, i que si no es compleixen tampoc passa res, és tracta de gaudir del camí, arribem a port o no.

Avui corrent a la pista pensava en tot això, en un matí del primer dia d’hivern, vet aquí.

 I no, no busco el like, no m’agrada el postureig, però m’agrada escriure-ho i compartir-ho perquè així ordeno els pensaments i em fa sentir que vaig pel camí correcte.

Gràcies per lleguir-me.