BACKYARD ULTRA

 

Ahir vaig participar a la Backyard ultra, una modalitat que ens arriba d’Estats Units i que sembla que està arrelant força, aquí i arreu. Es tracta de fer una volta en un circuit de 6’7 km cada hora. Cada hora es dóna la sortida i pots completar la volta amb el temps que desitgis, si la fas més ràpida tens més temps per descansar fins a la següent sortida, si tardes més, òbviament et queda menys temps per descansar, menjar i beure i fer tot el que et calgui.

El rècord d’Espanya són 51 voltes i el del món 101 voltes. Xifres que em semblen una barbaritat, perquè pot semblar fàcil però us asseguro que no ho és gens. La distància es prou llarga com per no poder-la fer caminant, i prou curta com per anar al trot suau, però el desgast que vas acumulant és el que et va minvant. Es una cursa de resistència, pura i dura. Aquí no valen “només” les aptituds atlètiques, aquí s’ha de saber gestionar el que beus i menges, com descanses i fins i tot dorms...en fi, una frikada de dimensions colossals...

Per la meva part anava a provar i a veure que passa, a fer una bona tirada i com a preparació de cara a properes curses llargues que vull fer. L’objectiu no és cap altre que córrer, formar part i participar d’aquest esdeveniment...indescriptible...

Miami platja, molts amics i coneguts a la sortida, són les 9 del vespre i estic disposat a córrer tota la nit, com tots vaja, 200 persones que han vingut fins aquí, per fer el mateix que jo. M’encanta.

Sortim per fer la primera volta i de seguida agafem un corriol estret on es fan els primers taps, és igual, no hi ha pressa, però a mi no m’acaba de convèncer córrer així. Entre les pedres, de nit i tot plegat no acabo d’anar bé, però faig la primera volta al circuit, que em sembla bastant guarrillo, la veritat, ple de pedres, pujadetes, canvis de sentit, bassals, fang... 49’05minuts.

A la segona volta ja em poso a davant i vaig tota l’estona amb els primers, a ritmillu però sense passar-se tampoc. Tardo 45’09 minuts i quan arribo, toc de campana de rigor i vaig fins a l’autocaravana, a 50 metres, i allà hi ha la Fina que em prepara brou calent i una mica d’arròs. Fantàstic.

Vinga tornem-hi, tercera volta. Carda un fred que  estic tremolant, corro a un ritme tan baix que no entro en calor. Una part de recorregut va paral·lel a l’autopista i es senten els camions com si passessin pel costat. Hi fot un aire gèlid que no em deixa córrer còmode. El camí es un pedregar, sec i malparit, de nit, i amb el soroll de l’autopista, que voleu que us digui, no es el lloc més maco del món però aquí estem... 46’23minuts.

Quarta volta, res, vaig parlant ara amb un ara amb l’altra, però la gent va tant tapada pel fred que no reconec a ningú. Em trobo bastant bé, però el fred m’està matant. Tardo 40,25minuts.

Cinquena volta i ja començo a pillar-hi el truquillu. Es tracta de córrer, sense estrebades i, quan arribo vaig fins a l’autocaravana. M’escalfo, ja que la Fina té la calefacció a tota hòstia, menjo un plàtan, uns dàtils, m’hidrato...m’estiro una mica, tanco els ulls i quan falten dos minutets, torno a anar cap a la sortida. 44’08minuts.

Sisena volta, son les tres de la nit i això es una mica pesadot però vaig fent. Mentre corro vaig bé, no em sento cansat ni em fa mal res, simplement vaig seguint el camí. Vaig molt sol, ja que la majoria de gent fa les voltes entre 50 i 58 minuts. A mi m’agrada fer-ho més ràpid per tenir temps per descansar, bueno, més que descansar es desconnectar. A dins l’autocaravana hi tinc un micromón, calent, lluny del soroll de la megafonia i m’hi sento molt bé, es com estar a casa. 46’20minuts

Setena volta. 45’10minuts. Més del mateix.

Vuitena volta, 45’00 minuts. Són les cinc del matí, tinc fred i amb ganes que surti el sol, però no paro de córrer, pim pam.

Novena volta, sis del matí, falta poc per fer-se de dia però encara és negre nit. Fem una volta en cada sentit, una cap a la dreta i l’altre a l’esquerre, la gent diu que una es pitjor que l’altre però a mi em semblen igual de xungues, a més, no aconsegueixo memoritzar el recorregut i estic constantment buscant les cintes. Tardo 42’10 minuts.

Desena volta, aquí ja comencen les rebaixes, no es que porti molts  quilòmetres, (67) però tota la nit sense dormir, el fred i el mantenir la concentració constantment em passen factura. Tant es així, que en una part del recorregut, jo i dos corredors més, ens passem de llarg i fem uns 300 metres de més, apa, desfés el camí altra vegada. Arribo amb 48’21 minuts i una mica ratllat.

Volta 11, per fi es fa de dia i flipo en colors. Els corriols i els camins semblen encara més llargs i les pujades son més dretes, però amb tot plegat em trobo bé, amb optimisme i alegria. No he parat de menjar i beure en tota la nit i sembla que comenci una altre cursa. Tardo 44’23 minuts

Volta 12, la faig tota amb en Blacky i el Hippie, vaia parell de sonats també, i arribant, els hi foto l’atxassu i entro abans que ells, je je, toco la campana i vinga! Això no s’acaba mai! 39’50 minuts.

Volta 13, el sol mica en mica va escalfant, tinc un bessó que fa un parell d’hores  que gemega i ara ja comença a cridar, però de moment aguanta. Va! Una altra volta al cervell en 43’35 minuts.

Volta 14 en 45’30 minuts. Francament, aquí ja començo a estar-ne fins als pebrots, no es que estigui molt cansat però el bessó em molesta molt. He arribat a una línia vermella que si vull la puc traspassar, ho he fet moltes vegades, però les conseqüència de fer-ho, després les haig d’assumir, i no estic disposat a fer-ho. M’arrisco a fer-me mal, lesionar-me seriosament i no em val pena.

Finalment, després de 15 hores, faig la darrera volta sabent que ho serà, no en tinc cap dubte. Ho deixaré en 15 voltes i 102 km, que ja està bé i a més, encara em queda força per fer la volta més ràpida de totes, la faig en 39’37 minuts, de puta mare!

I ja està, una experiència fantàstica, una nova aventura que sumo a les meves cames i..no serà l’última...per ara, estic molt satisfet, vaig córrer tot el circuit, no vaig caminar ni un metre, llevat d’una rampa molt dreta que hi havia, i la trencadissa, aquesta vegada, no ha sigut molt gran.

Moltes gràcies a en Marc Fernandez per organitzar aquestes bogeries, molt agraït, m’he sentit com a casa.

I quan estic escrivint això, encara queden dos corredors en cursa que porten 45 voltes, 300km, mare meva! Impressionant!!

Vinga, gas a la burra!