 |
| foto d'Albert Torrent |
Avui he corregut el campionat de Catalunya de
cros màster. Sóc conscient que avui no
estava al meu lloc, ni per distància ni modalitat, però si per categoria. Però
que collons, si es tracta de córrer!, res més, i d’això ja en sé, més ràpid o
més lent, donant-ho tot o a fer el que es pugui, tant és.
Fa tan sols una setmana que vaig fer 100km i ja
sé que no es pot fer tot i ser a tot arreu... o si, jo ve que ho faig, o si més
no ho intento, i al final surt el que surt i jo content.
A vegades ens encaparrem en voler obtenir uns
resultats, una marca, un objectiu i la veritat es que no cal. Surt, córrer, i
gaudeix de la vida home.
I això es el que he fet, sortir a donar-ho tot,
sabent les meves limitacions i el meu estat de forma, i la veritat és que he
gaudit com mai. Un circuit de 4500m, amb unes bones pujades, enfangat i amb un
fred de maria santíssima.
He gaudit perquè malgrat tot, m’he trobat bé,
corrent a tot el que em donaven les cames, apretant a les pujades i recuperant
l’alè a les baixades, avançant corredors i posicions i sentint-me corredor. I
arribar amb una desena posició M55 ja ha sigut la bomba, francament, top10 no m’ho
esperava, no estamos tan mal!
I perquè he pogut córrer amb el meu amic Mia i
perquè he pogut compartir una gran matinal atlètica amb els companys d’entrenament
del club atlètic Vic, veient-los a tots en les seves respectives curses i
quedant segons en els relleus mixtes. Ha estat genial.
Un dia molt maco, vivint intensament les
petites coses del dia a dia i de cada setmana, gràcies a tots. Vinga!, pròxima
parada : 12hores ultrarunning Barcelona...
 |
| Foto d'Albert Torrent |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada