PELS CAMINS DELS MATXOS

 

Els Matxos es molt més que una competició esportiva, es també un esdeveniment social i una festa. M’encanta formar part de tot això i és d’agrair a l’organització que montin aquest sarau.

Els matxos es una cursa que sense ser una ultra es prou dura en quant a recorregut i desnivell, 60 km i 3500+ que has de saber gestionar si vols sobreviure i arribar amb dignitat. I això es el que vaig fer, córrent sempre guardant una mica,  disfrutant de l’entorn i de la cursa mateixa.

El dia abans vaig parlar amb molts corredors, dels seus objectius i perspectives. Hi havia el que volia baixar de sis hores (que em sembla una animalada), el que volia baixar de set, de vuit i de nou, el que s’estrenava...de tot una mica, i es el que m’agrada d’aquestes curses; tothom pot participar-hi, cadascú amb el seu nivell, el seu bagatge i experiència.

Per la meva part només vull fer una tirada llarga, sumar hores i si puc baixar de 10 hores, doncs perfecte, si no, amb no fer-me mal i arribar sencer en tinc prou. Sortida a les sis del matí, he escalfat una estoneta i he fet quatre rectes, per provar les cames i tot està al seu lloc. Surto bastant a davant i més aviat rapidet, no vull enganxar els típics taps als primers corriols, tot va bé, em trobo molt bé, gaudint com sempre del córrer i de ser on sóc.

A Bellmunt hi arribo fresc, gairebé no paro, agafar aigua i avall va. La baixada...doncs el de sempre, no vull ser pesat, però la veritat es que semblo un iaio de 90 anys. Es el que hi ha nanu, la gent em passen per sobre, per la dreta per l’esquerra...cagondeu semblo el chikito.

Jo a la meva, no em deixo intimidar i corro com jo sé, molt diferent a tots els altres. A la pujada a molts els torno a enganxar i arribant al Puigsacalm m’adono que estic fent una gran cursa, sabent que encara falta molt però content per les sensacions; cap molèstia, amb ganes, i gaudint.

El bucle de Cabrera una mica guarrillu però el faig prou bé, i ràpid, les cames encara estan fresques i tinc energia per córrer a tots els repetxons. La tornada a Torelló se’m fa una mica pesada, fa bastanta calor i començo a notar un lleuger cansament, però aquí es on comencen les curses llargues, quan et sents així es moment d’apretar una miqueta més i faig tot el tram del Castell dels Moros a tot el que em dóna la meva pobre carcanada, i acabant molt sencer amb 9h 12m, rebaixant en gairebé 50m el temps de l’any passat.

Doncs res, gràcies a tots, a l’organització i a tots els corredors que vaig parlar i saludar, a la Fina i l’Adela per ser-hi sempre, i a la vida mateixa per deixar-me viure fent el que més m’agrada. 

Gràcies!