temes

14 de maig 2023

KV ZEGAMA

 


Cap de setmana passat per aigua i cursa vertical una mica descafeïnada, retallada per culpa de la meteo. Havia de ser de 1000+ i s’ha quedat en 700+, molta pluja i molt de fang, però això es Zegama a la fi. Recordo fer la marató l’any 2010, plovent i amb neu i vent a dalt l’Aizkorri, aquest any no podia ser menys...

Sortida de 250 corredors  en grups de trenta, a tota llet des de la plaça del poble, he escalfat tres quarts d’hora però crec que encara no n’he tingut prou, les sensacions són dolentíssimes i mica en mica em vaig posant en situació. Pugem per una pista asfaltada i de seguida entrem a una bonica fageda, fang per tot arreu i tothom esgarrapant i a quatre grapes, sobretot el tram final.

 Mica en mica em vaig trobant millor i dono tot el que tinc, posant la màquina a màxim rendiment, que no es gaire però bueno, jo a tot el que puc. Els pulmons em surten per la boca i els bessons em cremen...gas a tope i fins a dalt!

Hi ha un ambientassu de collons, ja ens agradaria tenir tot això a les curses d’aquí a casa; aupa xaval! venga parriba, oso ondo!

Doncs res, una bonica festa a la muntanya i 47 minuts agònics per quedar el 142è, quin nivellassu, tu.

Dissabte que ve, vertical Montserrat, aquest cop amb escales. I sense fang...





Arxiu del blog