Tot i que sempre he pensat que això es una
matada, abans de jubilar-me, tenia ganes de córrer una cursa de “bomber”, l’any
passat ja la vaig fer aquesta, amb malles i bambes, però en veure arribar els
bombers amb tot l’equip, vaig pensar que tard o d’hora també ho faria.
Es tracta de pujar els 2180 esgraons del
cremallera de Montserrat, tant ràpid com es pugui, amb l’equip d’intervenció i
equip de respiració autònom...i sobreviure, perquè la veritat es que es bastant
dur; el cor es posa a mil revolucions i sues com un cabró a dins el traje de
quatre capes (kevlar, llana, gore-tex i folre) el cos vol refrigerar suant però
no ho aconsegueix, i cada vegada sues més, i cada vegada l’organisme es posa
més al límit.
L’any passat vaig tardar 17 minuts i escaig però
aquest any vaig necessitar-ne 25 i l’últim tram el vaig fer a tot el que donava
la màquina i gairebé apunt de col·lapsar, vaig haver de parar uns segons a
agafar aire perquè anava al límit.
Res, bona experiència, acompanyat de molts
companys i amics i tot plegat per una causa solidària com es la fundació sant Joan de Déu i Bombers
amb causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada