El Diumenge vaig córrer el campionat de Catalunya de cros màster, com la temporada passada, i vaig escriure això:
"Sóc conscient que avui no estava al meu lloc, ni per distància ni modalitat, però si per categoria. Però que collons, si es tracta de córrer!, res més, i d’això ja en sé, més ràpid o més lent, donant-ho tot o a fer el que es pugui, tant és.
A vegades ens encaparrem en voler obtenir uns resultats, una marca, un objectiu i la veritat es que no cal. Surt, corre, i gaudeix de la vida home.
I això es el que he fet, sortir a donar-ho tot, sabent les meves limitacions i el meu estat de forma, i la veritat és que he gaudit com mai. Un circuit de 4500m, amb unes bones pujades, enfangat i amb un fred de maria santíssima.
He gaudit perquè malgrat tot, m’he trobat bé, corrent a tot el que em donaven les cames, apretant a les pujades i recuperant l’alè a les baixades, avançant corredors i posicions i sentint-me corredor. I arribar amb una desena posició M55, no estamos tan mal!
I perquè he pogut córrer amb dos grans corredors i referents i perquè he pogut compartir una gran matinal atlètica amb els companys d’entrenament del club atlètic Vic, Ha estat genial.
Un dia molt maco, vivint intensament les petites coses del dia a dia i de cada setmana, gràcies a tots".
Doncs això mateix. i aquesta vegada onzè i primers per equips. I sense fang...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada