SEMPRE ENDAVANT

 

 Foto de la Backyard de Sant Joan les Fonts.

Fa dies que no faig cap cursa i fa dies que no escric res, però al final córrer es molt més que fer curses, i escriure m’ajuda a aclarir les idees, així que, a veure que em surt...

Avui he corregut una marató, pim pam, i no és que sigui res de l’altre món, però estic satisfet perquè a sigut una cosa totalment improvisada. El meu mètode d’entrenament diguem que no es gaire científic, no m’agrada seguir un programa i vaig fent sobre la marxa. Hi ha dies que intento alguna cosa i no surt i molts altres que el cos em dóna tot el que li demano. Entrenar per sensacions en diuen, i és com m’agrada fer-ho. També es veritat que quan tinc un objectiu a la vista intento fer tot el que puc, encadenar entrenaments de tot tipus i corrent tot el que se’m posa per davant, però sempre m’adapto al que em diuen les cames i el moment.

Ara mateix tinc al cap les 24hores en pista el proper dia 16, però crec que no les faré. Allà si ha d’anar amb tota l’energia i entusiasme que un es capaç de reunir, no valen mitges tintes i ho has de donar tot, sempre. L’entrenament d’avui, rodant còmode a 5’ i poc el km, em dona confiança pel futur però no es suficient per intentar els 200km, que era el que em vaig proposar quan em vaig inscriure.

Però no passa res, es tracta d’anar modulant les perspectives a cada moment, canviant els objectius si fa falta i adaptar-se a tot el que vagi venint. De moment jo segueixo corrent, i totes aquestes hores galopant damunt les meves cames les gaudeixo igualment.