El dimecres vaig fer una tirada de 30k i vaig
acabar amb un doloret al genoll considerable, una visita al fisio em confirma
el que sospitava: el menisc inflamat segurament degut a unes bambes noves. Bueno,
descanso uns dies i el diumenge, havent dormit dues hores només, em presento a
la mitja de Sitges.
Va, no passa res, correré amb les meves velles
brooks caldera, ni placa de carbono ni hòsties, a gaudir d’una matinal
esportiva i ja està. No vull marcar-me un temps, ni un ritme, simplement a
gaudir.
Surto de l’últim calaix i haig de fer
filigranes per poder córrer còmode, anar fent zigz-zaga entre la multitud. A partir
del km 2 ja anem més esponjats, miro el rellotge i en marca un ritme de 3,49,
ieeeep! frena que no anem a guanyar el mundial David!. A partir d’aquí
intentant mantenir un córrer viu però sense patir massa, a la que em noto que
forço més del comte, aixeco el peu de l’accelerador. El genoll bé, cap
molèstia, tot al seu lloc, corrent tranquil i sense estrebades, al costat del
mar i pels carrer interiors de Sitges.
Els km passen bastant ràpid, hi ha algun repetjó,
canvis de direcció i girs de 180 graus, però en general un circuit maco. Son dues
voltes. Penso que vull guardar la “dosis de patiment” per futures curses, les
de llarga distància, que són les que més m’agraden, així que m’hi faig però
tampoc no tant.
I pim pam, 21km i 1h 30m. Primera cursa de l’any
i una mitja més, compartida amb grans amics, va, que això no ha fet més que
començar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada