MATXOS

 

Tercer any consecutiu que corro aquesta cursa, però aquesta vegada en la seva versió més curta, que tampoc es tan curta, 48km donen per molt. I crec que vaig encertar, perquè últimament, per temes laborals, no he pogut entrenar tot el que voldria, però la veritat es que em vaig trobar molt bé i tot va anar rodó.

Sortida a les sis del matí, i això semblen els Sant Fermins...mare meva, jo agafo un ritmillu i putruc putruc anar fent, abans de pujar al Puigsacalm ja em desvio cap al coll de Bracons, deixo les aglomeracions i a partir d’aquí aniré pràcticament sol, gaudint dels silencis dels boscos i d’aquesta primavera tan espectacular. Dosificant, corrent de manera controlada i regulant, buscant aquell punt de satisfacció/rendiment que tan costa de trobar.

Però estic corrent bé, fort al pla i a les pujades, i prudent a les baixades, com sempre vaja. Aquesta nit he descansat bé, zero pressió, zero nervis, i avui a gaudir del córrer i de la natura. Estic satisfet del que faig i com ho faig i sabent que estic on vull ser i fent el que faig, no puc demanar més.

Em passa un noi i es gira, em diu que ha llegit el meu llibre i que per culpa meva està fent el que fa, li agraeixo i això em dóna un plus de força i motivació.

Quilòmetres de puja i baixa però molts llocs corribles, gestiono el cansament i el desgast físic perfectament, hidratant-me i menjant quan cal. Tot rutlla perquè sé com fer-ho.

La part final una mica pesada, per trobar-me els corredors de la cursa de 25km i haver d’anar esquivant, però vaja, tampoc es un problema molt gran. Fa calor, molta calor, però això ho porto bé. Si fa quinze dies em queixava de la pluja, el vent i el fred, ara no em queixaré del sol, nooo, sóc un putu lagartu!

I ja està. Arribada amb 6hores 39minuts. Molt bé, bastant sencer i muscularment amb les potes relativament fresques. Molt agraït als matxos, un any més participant d’aquesta gran festa. Gràcies!