TRIATLÓ OLIMPIC PONT DE SUERT

 

Tercer triatló que faig a la meva vida, primer va ser un half (2011) després distància ironman (2021) i ara un olímpic. El triatló es un esport difícil d’entrenar, sempre hi ha una disciplina que es queda per fer i saber repartir els esforços costa molt,  i a més, es un esport de pensar; has de pensar amb un munt de coses que si la bici, casc, ulleres, cales, neoprè, vaselina, gorro i ulleres, dorsal, mitjons, bambes...has de contar les voltes que portes i les que et falten...jo que sé, m’hi faig un embolic i a cada transició surto pensant que em deixo coses. Però al final es tracta de gaudir-ho, jo m’ho agafo com un joc i suposo que amb el temps tot això ho mecanitzes i deixa de ser un problema.

Però la veritat es que a cada triatló que he fet sempre m’ha passat coses. I aquest no va ser diferent.

NEDAR

A la natació vaig sortir fred, de fet, moments abans de sortir estava tremolant, anar fins a la sortida del pantà a les set del matí amb la bici em va deixar glaçat i el que em venia menys de gust en aquell moment era ficar-me a l’aigua, però va, ho vaig salvar i l’aigua tampoc estava tan freda. Però va ser fer només quatre braçades i ja m’ofegava, no trobava ritme i em costava respirar. M’anaven passant nedadors i jo intentant nedar amb la respiració entretallada i amb un mal rotllo de collons. Vaig tenir el que es coneix com a broncoespasme. A la primera boia hi vaig arribar com vaig poder, fent braça i nedant amb el cap a fora. Vaig veure una barca i vaig pensar de parar i demanar ajuda i plegar. Però em feia ràbia, vaig a nedar quasi cada dia i només havia de fer el de sempre, al final em vaig concentrar i mica en mica vaig anar trobant sensacions, però ja anava dels últims (ho això creia, però tampoc anava tan malament)

Al tram de l’ultima boia vaig passar molta gent i ja nedava bé, però vaig perdre molt temps. Vaig sortir de l’aigua bastant sencer, sabent que ho podia haver fet molt millor però bueno, que hi farem.

Transició lenta, no hi estic acostumat i em costa pensar amb tot el que haig de fer i em prenc el meu temps.

BICI.

Surto cagant llets amb la bici, les cames em cremen, tinc ganes de pedalar i de donar-ho tot. Plat gros, pinyó petit, fent força. Quatre voltes a un circuit d’uns 8 km. Carretera malparida que no saps si puja o si baixa. M’enganxo amb un grupet i anem fent relleus, però quasi sempre vaig jo a davant, ho dono tot, les cames em cremen i els pulmons m’exploten. Arribo a pont de Suert altre vegada i he remuntat 10 posicions, va, que vas de puta mare!

CÓRRER.

Deixo la bici, em poso les bambes i surto ràpid amb el casc posat, haig de recular i el deixo. Intento anar a ritme però m’he desgastat moltíssim a la bici i em falta energia, tot i així passo moltíssims corredors i les sensacions son bones.

Vaig respirant per la boca molt ràpid i noto com m’entra alguna cosa al coll, estossego i noto una cosa peluda. De seguida sento la fiblada i el dolor a la gola. Sóc conscient que m’ha picat una abella o una vespa i mica en mica vaig notant com s’infla. Jo sé que això es una emergència vital i a la segona volta li dic a la Fina que busqui un metge per si de cas...i segueixo corrent.

Vaig molt pendent del coll, em costa molt empassar líquid però de moment respiro bé, amb tot plegat ja no sé si porto tres o quatre voltes, és igual, tiro cap a meta perquè el rellotge ja em marca quasi 10km. He remuntat 20 posicions i m’he trobat molt bé corrent però el ritme era el que era perquè estava pendent d’una altre cosa la veritat.

I ja està. Triatló finalitzat amb 2 hores 50 minuts i amb una 48ena classificació de 200 participants, que no està tan malament

Després el metge de la cursa em va portar al CAP i em van punxar un corticoide i un antihistamínic però no va ser fins l’endemà que se’m va començar a desinflar.

Això del tiatló d’una manera o una altre sempre em diverteix...

 

48è CROSS DE SANT JOAN I 10 ena CURSA DELS 7 PORTALS

 

Dues curses més per aquest estiu, distància 6km una i 5km l'altre, sense grans ets ni uts, però gaudint d'exprimir-se corrent, participant i fent créixer l'esport popular i compartit amb amics d'entrenaments.

 

52ena PUJADA A LA SALUT

 

I diumenge passat...una altre vertical, 550+ amb dos km i escaig, una cursa collonuda, casolana i de tota la vida, 52 edicions l’avalen. No l’havia fet mai, i mira que porto molts anys sentint-ne a parlar. Se’m va fer curta la veritat, i mira que jo hi disfruto com un carcamal amb aquest tipus de cursa, però quan em començava a trobar bé ja quasi arribava. Al final 28’36 i 20è classificat.

Res, moltes gràcies Sant Feliu de Pallerols, per molts anys podem seguir pujant a la Salut! 

 

PUIGESTELUP

 

Aquesta cursa recordo haver-la fet amb en Genís, @genisferrandez48 que aleshores era júnior, a l’any 2013, en la primera edició (KV d’Ogassa), es va fer un parell d’anys i després es va deixar de fer.

En aquesta nova primera edició també hi vaig voler participar. Canvia el nom però la muntanya segueix essent la mateixa i la mateixa pujada malparida, 1050+ en només 4’5km, de terreny tècnic i difícil, amb passos amb l’herba molt alta, forats, i pel mig de la tartera, bueno, res que no es pugui fer, però la veritat es que em va costar. Anar una hora a tot el que donen les potes i els pulmons no és fàcil, entre mig em vaig relaxar una mica, pujant a mig gas, per tornar a apretar al final. Porto moltes setmanes encadenant curses i no es pot anar sempre a tope, cal dosificar i regular que un ja porta molt tute. Però em va agradar de ser-hi, amb tots els verticalerus, que ja els conec a gairebé tots i sempre som els mateixos.

Al final 1h 6m i 48è classificat, però això és irrellevant, va valer molt més la pena el gaudir d’aquesta magnífica muntanya, de pujar al seu cim en un dia radiant i unes vistes espectaculars i de passar un matí esportiu i a l’aire lliure com a mi m’agrada. Com sempre donar les gràcies als que organitzen aquestes curses perquè jo les disfruto molt. Pròxima parada: pujada a la Salut. @pujada_a_la_salut

Gas a la burra!

 

CURSA RAMON OLIU, CANTONIGRÒS.

 

@cursaramonoliu

Diumenge passat vaig córrer la cursa Ramon Oliu, a Cantonigròs. Recordo haver-la fet quan era més curta i gratuïta, aquest any amb dues distàncies 11km i 20km i gairebé 500+ per pistes i camins del Cabrerès. Una cursa que em va agradar molt, amb un recorregut molt corrible i sense complicacions en un indret molt ben parit. El nivell, molt popular, tant, que fins i tot vaig anar dels 10 primers tota la cursa, arribant finalment el 12è, amb un temps de 1h 39m., que està molt bé, corrent a ritme molta estona i sense caminar a cap pujada.

Vaig donar-ho tot, arribant al km 17 molt tocat, amb rampes als bessons i als adductors, vaig fer aquests tres últims km com vaig poder, arribant a meta totalment buit.

Però com sempre, gaudint d’aquest esport, de poder córrer per aquí i per allà, i participant de tot allò que em crida l’atenció; com aquesta cursa que a renascut amb la voluntat de que tothom marxi satisfet, amb una organització collonuda, gràcies! 

 

MARXA JUFRÉ RIUPRIMER

 

@marxa_jufre_riuprimer

Diumenge passat em vaig posar la disfressa de ciclista per tornar per tercera vegada a la marxa Jufré-Riuprimer, aquest any a la curta, que tampoc és tan curta; 112 km amb bici no es fan cada dia.

Però la cosa va anar prou bé, vam sortir amb en @miacarolbruguera enxufadíssims, xupant roda de grups de ciclistes que anaven un pèl ràpid per nosaltres, fins que al final la distància i el desnivell et posa al teu lloc.

Als avituallaments gairebé sense parar i les baixades a tomba oberta, disfrutant del bon rotllo i ambient ciclista. Al Dragon Khan del collons se’m fa fer una mica bola i a Fonfreda vaig remuntar-ho per acabar amb 4hores i 14 minuts.

I després la ultima xinxeta del dia: acabar d’arribar a Muntanyola. Bona matinal esportiva popular i bona rustida també...

 

TRAIL BERGUEDÀ, CAMPIONAT CATALUNYA VERTICAL FCA

 

 

Aquesta vertical ja la vaig fer fa dos anys, 1050+ en tan sols 4’5 km, deunidó.

Aquest any també es campionat de Catalunya per la federació d’atletisme i el nivell és alt, vull dir que el que ve aquí es perquè li agraden aquest tipus de curses, intenses i exigents.

Vaig sortir intentant anar de menys a més però em va costar molt, només de sortir ja és molt dret i tan sols a la part final hi ha algun lloc pla per poder córrer i fins i tot alguna baixadeta, però molt poc. Em vaig trobar desfondat de seguida, amb les pulsacions disparades i la respiració entretallada, vaig haver de concentrar-me, abaixar el ritme i mica en mica anar recuperant sensacions. Em van passar un pilot de corredors però mica en mica els anava pillant i a partir de mitja cursa em vaig començar a trobar bé i vaig disfrutar molt.

Fa dos anys vaig tardar 1hora 41 segons, aquest any vull intentar baixar d’una hora però que va, al final 1hora 1 minut i 2 segons, però va, per 20 segons ja està bé. També he baixat un esgraó a la classificació, l’any passat vaig quedar segon darrere el gran Jordi Martin i aquest any tercer M55.

Doncs res, una vertical més, amb una organització per part del JAB impecable i amb la implicació de la federació, amb classificació i trofeus en totes les categories, com ha de ser.

 

VERTICAL SANTA BÀRBARA, ANGLÈS.

M’agrada anar a aquests tipus de curses, a llocs on no he estat mai, que no conec res ni a ningú i deixar-me sorprendre, aquesta vertical sens dubte va complir totes les bones expectatives a aquestes incerteses. Una cursa de poble, senzilla però molt maca, dins de les activitats de l’aplec de santa Bàrbara. Una cursa per gaudir d’una bona escalfada si t’ho agafes fort i arribant a dalt amb el llum vermell encès.

4’5km amb gairebé 700+ que vaig fer amb 43 minuts pelats, posant la màquina a tot el que dóna, una vegada més. El dia abans vaig anar en bici i ens van sortir 136km, fent una llarga volta per passar precisament per Anglès també, pura coincidència.

Ja sé que el dia abans d’una cursa s’ha de descansar, o fer una petita activació, però que voleu que us digui, va anar així, i tampoc va anar tan malament. A l’escalfament em notava les cames carregades, normal, però vaig sortir i les sensacions van ser molt millor del que em pensava. Moments abans vaig estar mirant la cursa del Corte Inglés, on en @genisferrandez48 va quedar quart, anant gairebé tota l’estona amb els cap de cursa. Vaig sortir content per ell i pensant que això si que és córrer.

Vaig anar de menys a més i als llocs més drets encara vaig anar avançant varis corredors, més de quatre o cinc, entre ells la segona i tercera dona, a dalt un bon ambient de gent animant i una mica d’esmorzar i un beure per tornar a baixar trotant tranquil·lament.

Doncs res, un bon entrenament pel campionat de Catalunya vertical de dissabte que ve, moltes gràcies Anglès per aquest cap de setmana!

CURSA TRES COMARQUES, ALPENS

 

La cursa d’Alpens @cursa3comarques enguany a fet 35 anys, això no ho pot dir qualsevol, una cursa de poble, feta amb estima i sense pretensions, hi havia de ser-hi.

Em sembla que és de les poques vegades que m’apunto a una cursa en la versió “curta” havent-t’hi “la llarga”, fa unes setmanes a la mitja de Banyoles també ho vaig fer, no passa res, més val menjar poc i pair bé.

Amb 13km i 600+ que em van sortir, em vaig tenir prou per gaudir un any més d’aquest fantàstic indret. Aquesta cursa ja la vaig fer l’any 2009, 2019 i el 2022, aquest any a la curta també i el 2025, participant a la vertical.

Doncs això, corriols amunt i avall, trams de pista per enllaçar i algun lloc on es podia córrer molt, també vaig caminar una mica. En algun lloc un ambietassu de gent animant, amb una orquestra i tot, un bon esmorzar a l’arribada, tot plegat un dia genial. 39è i 5è màster. Gràcies Alpens!